
Una ballarina transforma el seu cos com qui poleix un diamant: a través del virtuosisme, la disciplina i la repetició, la perfecció es converteix progressivament en una imatge inquietant, excessiva i fins i tot grotesca. La peça construeix un univers visual hipnòtic que beu de la dansa clàssica, l’escultura i l’estètica de l’anime per qüestionar els ideals contemporanis de la bellesa i la manera com el cos és modelat, exhibit i consumit. Entre la fascinació i la ironia, l’espectacle es mou en un espai on el refinament conviu amb la deformació i on la recerca de la perfecció acaba revelant-ne les fissures.
Creada i interpretada per Mabel Olea —que ha treballat amb artistes com Núria Guiu, Rigoberta Bandini, Pablo Messiez o les Les Impuxibles—, la peça desplega una narrativa física i visual d’una gran precisió, amb humor, estranyesa i una forta potència performativa.