LES BARQUES VOLEN PEL CEL

Text original de Jordi Lara. Amb Jordi Lara i Xavier Albertí, actors i músics.
Inclòs dins el programa oficial de l’Any Pau Casals.

Sobretot en les darreres dècades de la seva vida, la projecció de la figura de PAU CASALS dins i fora de Catalunya no hagués estat la mateixa sense l’acompanyament humà i artístic del seu germà ENRIC CASALS, setze anys més jove. Enric, violinista i compositor, va instrumentar l’obra orquestral i per a cobla del Pau Casals compositor, va actuar de director assistent, va ser l’enllaç permanent de Pau amb el país durant l’exili i va vetllar pels seus béns i el seu benestar personal.

Conten que quan l’Enric era encara molt jove, en Pau va tornar a casa després d’una gira a l’estranger. L’admiració reverencial de l’Enric cap al seu germà gran era tan gran que se li va adreçar parlant-li de vostè. Com es fa per ser germà d’un geni i dedicar-te al mateix?

Les barques volen pel cel és una peça teatral i musical que, partint de la relació entre els dos germans, posa en diàleg la seva manera d’entendre la música, però també el plantejament vital de cadascun: Enric té un vida familiar estable amb quatre fills, Pau no té fills; Pau fa de pare i mentor, Enric es posa al seu servei com a instrumentador; Pau s’exilia i decideix deixar de fer música per protestar contra el feixisme mentre Enric viu a Barcelona, on regenta una escola de música; Pau creu en la força de l’art per canviar el món, Enric potser no n’està tan segur.

A l’escenari, dos pianos acarats. Assegut darrere un d’ells, el director i compositor Xavier Albertí, que encarna Pau Casals. Darrere l’altre piano, l’escriptor i també músic Jordi Lara, que encarna el pensament d’Enric.

L’acció arrenca en el moment en què esclata la guerra civil i, a l’escenari del Palau de la Música Catalana, Pau Casals acomiada els professors de l’orquestra amb els quals està assajant. Pau i Enric -que actua com a violí concertino- es queden sols, amb un futur d’incertesa per davant.

És el moment de passar comptes? De fer plans junts o separats? Jordi Lara signa la idea, la dramatúrgia i els arranjaments musicals i dona veu al personatge d’Enric Casals. Xavier Albertí signa la direcció de l’espectacle i interpreta el personatge de Pau Casals.

A l’espectacle, a més, s’interpreten entre d’altres les peces per a piano Cançó de bressol i Romança sense paraules de Pau Casals, la dansa per a dos pianos Josefina de Carles Casals (pare de Pau i Enric), un fragment transcrit del Concert per a violoncel i orquestra d’Enric Casals o una versió per a dos pianos de la sardana Sant Martí del Canigó de Pau Casals. I El cant dels ocells, naturalment.

Producció pròpia del Dansàneu, Festival de Cultures del Pirineu amb el suport de Memorial Democràtic i Endesa.

Espectacle inclòs dins el programa d’actes oficial de l’Any Casals 2026, que commemora el cent cinquanta aniversari del naixement de Pau Casals i Defilló (1876 - 1973).